Les joguines com a objectes: biografies, trajectòries, dissenys i consum – Irene Masdeu

1004615336

1.- Objectius i presentació

Aquest estudi antropològic situa l’anàlisi de les joguines en tant que objectes, documents primaris per l’anàlisi de la vida social i, per tant, productes de la cultura material dotats d’una agència i d’uns valors d’ús que s’adquireixen i es transformen en determinats contextos socio-culturals. Per altra banda, aquesta recerca també examina els valors d’ús canviant d’aquests objectes que “son o van ser joguines”, analitzant-ne les seves trajectòries i biografies, i posant una atenció especial a aquelles transformacions a través de les quals els objectes deixen de ser joguines en el seu significat inicial per a adquirir altres significats estètics, ètics i socials pertanyents a l’àmbit del col·leccionisme, l’autenticitat o la representació cultural, així com també de la creació i recepció artística.

Ambdós aspectes de la recerca estan centrats en una perspectiva teòrica i metodològica que va més enllà de l’anàlisi iconogràfic de la cultura material i restitueix la importància d’un anàlisis relacional dels objectes que adquireixen vida i significats en funció dels actors socials que s’hi relacionen i els contextos canviants en els quals es produeixen, circulen i es consumeixen.

Per a fer-ho ens centrem en les perspectives teòriques i metodològiques de l’antropologia de l’art i la cultural material que parteixen d’una perspectiva relacional (relació entre les persones i les coses – món material) i que atribueixen als objectes la capacitat d’agència i vida social, més enllà d’una interpretació merament representacional de la cultura material (Geismar 2004, Gell 1998, Appadurai 1986).

2.- Les joguines com a objectes: marc teòric i metodològic per a un anàlisis antropològic de les joguines

Diversos estudis antropològics han demostrat de quina manera les joguines reflecteixen cosmologies, estructures socials i concepcions de la infància i el cicle vital (McVeigh, Brian J. 2000, Schwartzman, Helen B. 1978, Sutton-Smith, Brian. 1986). També s’han analitzat les joguines en tant que elements de la cultura material que posen de manifest les transformacions socials, econòmiques i tecnològiques d’una societat determinada (Schwartzman, Helen B. 1978).

La perspectiva teòrica i metodològica que adoptem en aquesta recerca es vincula amb el conjunt d’estudis que centren l’atenció en els propis objectes de la cultura material i en els significats que aquests adquireixen en el marc de les relacions socials. Les joguines son objectes saturats de significats socials i culturals que van transformant-se en funció de la relació que estableixen amb els subjectes que s’hi relacionen (els actors socials que intervenen en el seu procés de creació, circulació i consum).

En aquesta recerca prenem com a punt de partida la proposta de l’interaccionisme simbòlic de Blumer (1981) per aproximar-nos a l’estudi de les “coses “, “objectes” o la cultura material. Com a primera premissa de l’interaccionisme simbòlic, Blumer situa la interrelació cabdal entre la definició del significat dels objectes i l’acció social: El ser humano orienta sus actos hacia las cosas en función de lo que éstas significan para él (Blumer, 1981: 2).

Cal tenir present que Blumer entén per objecte “todo aquello que puede ser indicado, todo lo que pueda señalarse o a lo que pueda hacerse referencia” (Blumer, 1981:8). A partir d’aquí, doncs, distingeix tres categories d’objectes: objectes físics (coses materials, físiques), objectes socials (individus) i objectes abstractes (idees, valors, normes…). Si apliquem aquesta distinció d’objectes en l’àmbit d’acció de les joguines hauríem de considerar, en primer lloc, a l’objecte-joguina en la seva materialitat (objecte físic). En segon lloc ens referiríem als diversos actors que participen en l’acció que defineix el seu significat (objectes socials), és a dir dissenyadors i creadors de joguines, als consumidors (institucions educatives formals i informals, infants), als intermediaris i als espais on circulen. En tercer lloc, ens referiríem als valors, idees o principis ètics i estètics que es desencadenen a arrel d’aquesta interacció (objectes abstractes) i que en el cas de les joguines poden inferir aquells valors i normes morals (jerarquies de gènere, de classe, etc.) que reprodueixen o transformen un ordre social concret.

En l’exposició de la segona premissa bàsica de l’interaccionisme simbòlic, Blumer posa en dubte les dues maneres tradicionals d’aproximar-se al significat de les coses i el món material: per una banda aquella que reconeix el significat com a element intrínsec i apriorístic de la cosa que el posseeix (a mode de una versió kantiana de l’art) i, per altra banda, la postura que considera el significat de la cosa com a element constitutiu de la psique, de la ment o de les impressions psicològiques. L’interaccionisme simbòlic, continua Blumer, no comparteix cap de les dues perspectives anteriors, sinó que entén que el significat dels objectes és fruit dels procés d’interacció entre els individus o diferents tipologies “d’objectes” (físics, socials i abstractes): El significado es un producto social, una creación que emana de y a través de las actividades definitorias de los individuos a medida que estos interactúan (Blumer, 1981: 4).

Appadurai (2005) també replanteja la manera a partir de la qual les ciències socials aborden l’estudi dels objectes materials. Igual que Blumer, Appadurai entén que el significat de les coses és fruit d’una interacció social. No tant sols els individus, sinó que també els objectes, poden adquirir vida social. L’aproximació teòrica i metodològica al món material que presenta Appadurai és central en discussió antropològica sobre els objectes i la cultura material.

En la introducció al llibre The Social Life of Things, Appadurai assenyala que les coses – els objectes de qualsevol tipus – no tenen significat inherent més enllà del que les persones els atribueixen en el transcurs de les transaccions, atribucions i motivacions que les conformen (Appadurai, 2005). Aquesta aproximació relacional restitueix el significat dels objectes com a documents primaris i reafirma la seva capacitat per actuar i comunicar esdeveniments més enllà de les paraules. El significat que les coses adquireixen a través de la seva circulació en una realitat social concreta es troba en la pròpia materialitat de l’objecte i, per tant, es reclama una perspectiva metodològica que retorni l’atenció a les pròpies coses (objectes, món material) i a la manera com aquestes circulen en la realitat social :

Thus, even thought from a “theoretical” point of view human actors encode things with significance, from a methodological point of view is the things-in motion that illuminate their human and socials context. No social analysis of things (wether the analyst is an economist, an art historian, or an anthropologist) can avoid a minimum level of might be called methodological fetishism. (Appadurai, 2005: 5)

L’aplicació d’aquestes nocions a l’estudi de les joguines implica una aproximació que entengui i analitzi aquestes productes en el context relacional en el que es produeixen, circulen i es consumeixen; terreny en el que adquireixen significats mitjançant un paper actiu pel qual adquireixen vida social.

3.- La recerca empírica: disseny, reproducció social i trajectòries de les joguines.

3.1 Disseny i reproducció social de les joguines

En els darrers anys estan sorgint un seguit de noves ideologies i pràctiques socials en l’àmbit de l’educació, la infància i la família que són fruit de la crisis econòmica i de la capacitat de mutació, readaptació i continuïtat del model socio-econòmic capitalista. Educadors formals i informals (escoles i institucions educatives, pares, mares i tutors) estan proclamant i reclamant noves formes d’ensenyament i de consum de l’educació, de la criança i l’oci infantil que es perceben com a alternatives al sistema dominant capitalista.

Aquestes noves pràctiques de consum en l’àmbit de la infància i l’educació comparteix valors i característiques amb pràctiques de consum d’altres béns i serveis percebuts també com a “alternatius”: consum de proximitat, de fractura artesanal i reciclada, etc. Així doncs, més enllà dels discursos, és en la pròpia materialitat de l’objecte de consum (en aquesta cas l’objecte-joguina) on es precipiten valors morals i categories ideològiques i polítiques que estan esdevenint normatives en determinats contextos socials. Ara bé, el món dels objectes també està regit per una jerarquia que reprodueix desigualtats relacionada amb variables de classe social i que posen de manifest diversos nivells de producció, reproducció i transformació social.

Com a conseqüència d’aquestes noves pràctiques de consum i discursos ideològics, en els darrers anys han sorgit una sèrie d’activitats econòmiques que estan revisant i re- configurant la joguina en la seva materialitat. Per un costat, trobem noves indústries i tallers de disseny i creació de joguines artesanals i, per altra banda, espais de reunió entre infants i educadors que estan re-pensant-se i re-dissenyant-se com a llocs de circulació d’aquests objectes-joguines per tal que adquireixin els seus significats i funcions socials.

Aquestes joguines considerades “alternatives” estan fetes artesanalment i sovint recuperen formes i jocs antics que havien caigut en desús. D’aquí que també poden ser índexs i símbols de sentiments identitaris que reforcen pertinences locals. Tanmateix, aquestes joguines comparteixen espai social amb aquelles “joguines tradicionals” (perquè si que ho son de tradicionals) que son manufacturades de manera seriada per indústries globalitzades i que son considerades representants de la societat dominant (en tant que oposada a la “alternativa”). I és precisament en la forma, la materialitat i el disseny de l’objecte – joguina (“objecte físic”) on s’inscriuen diferents “objectes abstractes” – és a dir idees, normes i creences – que s’erigeixen a través de la interacció amb diferents “objectes socials” – és a dir individus pertanyents a diferents classes socials i en diferents estadis del cicle vital-.

Aquesta recerca té com a objectiu aproximar-nos a les transformacions socials, econòmiques i polítiques a través de l’anàlisi de les joguines en la seva materialitat, tal i com dirien Gell o Appadurai. Més enllà d’un anàlisis discursiu sobre les noves formes d’educació, de valors i de discursos ideològics sobre la infància, el treball i el consum, aquesta recerca té com a objectiu analitzar aquests aspectes a fixant-nos en les joguines en la seva materialitat. S’analitzarà les transformacions socials a través de les joguines tenint en compte l’àmbit del disseny com a element bàsic de la seva característica material i formal. Qui les crea / dissenya les joguines? Per quins canals circulen i qui les consumeix? A partir d’aquí, veurem quins significat social adquireixen aquestes noves joguines i quins “objectes abstractes” creen, recreen, reprodueixen o transformen.

3.2 Les biografies i trajectòries de les joguines a través de diferents àmbits de valor d’ús i simbòlic.

Finament aquest projecte també té com a objectiu explorar les condicions sota les quals les joguines com a objectes de consum circulen en diferents “règims de valor” en un context, espai i temps determinat. El disseny i la demanda interactuen per crear un valor econòmic en determinats contextos socials. Però el valor d’ús que analitzarem en la primera part de la recerca centrada en el disseny de les joguines adreçades als infants donarà peu a una segona fase de treball i reflexió sobre la capacitat de transformació i readaptació de les joguines en tant que objectes de valor simbòlic.

A través de la relació que les persones mantenen amb les joguines en diferents moments de la vida (infància, adolescència, maduresa, vellesa…), aquests objectes van prenent diferents dimensions i significats (diversió, imaginació, nostàlgia, comercialització…) i valors (valors d’ús, simbòlics, rituals etc.). Així doncs, les joguines també adquireixen una biografia social i cultural pròpia i passen per diferents estadis de significació social que, en última instància, poden adquirir un significant ritual (individual o col·lectiu).

3.3 Metodologia

Es realitzarà un treball de camp qualitatiu i etnogràfic que incidirà en els objectes físics de les joguines, els individus que les creen i les consumeixen i els espais on es distribueixen i s’usen. A partir de l’anàlisi de les dades empíriques recollides s’examinarà la ideologia i el sistema de valors que sorgeix d’aquesta interacció.

S’utilitzarà metodologia de la recerca etnogràfica (observació continuada i participant, anàlisis dels objectes en la seva materialitat, entrevistes en profunditat semi-estructurades amb els actors socials que formen part de l’univers de les joguines). També s’usaran mitjans audiovisuals per a la recollida de dades empíriques. Els documents audiovisuals seran analitzats i s’utilitzaran per a presentar els resultats de la recerca quan sigui oportú.

– Disseny i producció de les joguines:

S’identificaran diverses empreses de producció artesanal de joguines i es visitaran els tallers, s’observarà la manera de treballar, s’indagarà en la presa de decisions en relació a al disseny (formes, motius, materials) de les joguines que es realitzen.

S’observaran les joguines en la seva materialitat i es farà un inventari de les característiques formals (dissenys antic i tradicionals, joguines creatives a través de nous dissenys, adaptació de models de la joguina tradicional, etc.). Quan es consideri oportú es filmaran els tallers i les etapes de treball per a la construcció de les joguines per tal de tenir material audiovisual d’anàlisis i presentació dels resultats.

Paral·lelament a l’observació i enregistrament del procés de disseny i producció de les joguines es realitzaran entrevistes en profunditat semi-estructurades als propietaris dels negocis, als dissenyadors de les joguines i els artesans que les erigeixen. Aquest àmbit de recerca discursiva ha de servir per triangular la informació que ens donen els objectes-joguines com a objectes primaris de recerca. Indagarem en la decisió i motivacions de l’activitat empresarial, les dificultats i facilitats i contextualitzarem aquest àmbit de producció econòmica i reproductiva dins del marc de les noves formes de treball i consum en la societat actual.

– Circulació, consum i ús de joguines:

En un segon nivell de recollida de dades ens centrarem en la relació entre els objectes–joguines i el context socio-cultural d’ús, circulació i distribució. Realitzarem observació de la relació entre els individus i els objectes–joguines en botigues, mercats, llibreries infantils i altres espais on aquests objectes prenen vida s’exposen (circulen i es consumeixen). L’escenografia i l’espai d’interacció no és innocent i esdevindrà un element clau en la recollida i anàlisis de les dades. En aquest sentit, de nou, els mitjans audiovisuals ens ajudaran a enriquir la recollida de dades i la presentació de resultats. Paral·lelament també, es realitzaran entrevistes en profunditat a botiguers, comercials i dinamitzadors d’espais on aquestes joguines interactuen amb potencials consumidors.

Aquesta recerca empírica aportarà indicadors per entendre noves formes d’organització econòmica i d’institucions familiars, de valors i representacions socials a través de l’anàlisi de les joguines. En definitiva, veurem de quina manera el disseny de les joguines materialitza i és agent de canvis i continuïtats discursives sobre la infància, la família, el món de treball i les practiques de consum.

Bibliografia. 

APPADURAI, A. (2005[1986]) “Introduction: commodities and the politics of         value”. Dins: APPADURAI, A. (ed.) The social Life of Things. Commodities in          Cultural Perspective. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 3-63.

BLUMER, Herbert. (1982). El Interaccionismo simbólico, perspectiva y método.      Barcelona Hora D.L.

BOSCO, Joseph. 2001. “The McDonald’s Snoopy Craze in Hong Kong” in Gordon Mathews and Lui Tai-lok, eds. Consuming Hong Kong, pp. 263-285. Hong Kong: Hong Kong University Press.

GELL, A. (1992) “The Technology of enchantment and the enchantment of technology”. Dins: COOTE, J. i SHELTON, A. (eds.) Anthropology, Arts and Aesthetics. Oxford: Claredon Press, pàg. 40-66.

GELL, A. (1998) Art and Agency. An Anthropological Theory. Oxford: Oxford University Press.

GEISMAR, H. (2004) “The materiality of contemporary art in Vanuatu”, Journal of Material Culture Vol.9 (1): 43-58.

KNAPPETT, C. (2002) “Photographs, skeuomorphs and marionettes. Some thougths on mind, agency and object”, Journal of Material Culture Vol. 7 (1): 97-117.

McVEIGH, Brian J. 2000. “How Hello Kitty Commodifies the Cute, Cool and Camp: ‘Consumutopia’ versus ‘Control’ in Japan.” Journal of Material Culture 2000:225-245.

SCHWARTZMAN, Helen B. 1978. Transformations: The Anthropology of Children’s Play. New York and London: Plenum Press.

Sutton-Smith, Brian. 1986. Toys as Culture. New York: Gardner Press.

Biografia.

Irene Masdeu és doctora en Traducció i Estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesis sobre mobilitat, retorn i vincles transnacionals en el context de la migració xinesa a l’Estat Espanyol. És llicenciada en Antropologia Social per la UAB i en Història de l’Art per la Universitat de Girona. Entre 2011 i 2014 va realitzar estades de recerca a la Universitat de Xiamen (Fujian) i va dur a terme un extensiu treball de camp etnogràfic a Qingtian (Zhejiang), la principal zona d’origen de la migració xinesa a l’Estat Espanyol. També ha dut a terme treball de camp adreçat a ciutadans xinesos en cinc punts fronterers de la UE pel projecte “eu-Lisa Project on Smart Borders” de la European Union Agency for Fundamental Rights (FRA). Paral•lelament a la recerca sobre mobilitat, fronteres i migracions, també està realitzant investigació sobre la producció artística contemporània en el context dels vincles entre Xina i Espanya. A més de la seva tasca com a investigadora, també ha treballat en la producció, traducció, argumentació i l’assessorament antropològic pel documental de creació rodat a Xina “La Substància” de Lluís Galter (Lastor Media) i ha realitzat el documental etnogràfic “Trànsits” que il·lustra alguns resultats de la seva recerca doctoral. El seu primer treball de camp etnogràfic a Xina sobre l’art dongba contemporani (Lijiang, Yunnan) ha estat publicat en la revista Quaderns d’Antropologia del ICA i la seva investigació sobre migracions entre Xina i l’Estat Espanyol ha comportat la publicació del capítol “Transnational Ritual Practices among Chinese Migrants in Spain” dins del llibre After Migration and Religious Affiliation. Religions, Chinese Identities and Transnational Networks (World Scientific), així com la col·laboració en el monogràfic Campos imprevistos: Etnografías de Asia Oriental en el contexto académico espanyol (Quaderns d’Antropologia, ICA).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s